"Perdre un conegut és trist, perdre un amic és dur, perdre el millor amic es molt difícil i perdre la parella pot arribar a ser una tortura al llarg del temps. I com et sents quan ho perds tot alhora?"
Paraules que vaig escriure ara ja fa bastant temps, intentant treure'm el sentiment de culpa que m'envaïa per dins, sense deixar ni gota d'esperança, oblidant-me per complert què m'havia fet forta i el motiu pel qual jo ho era. El destí va ser cruel, va emportar-se l'únic àngel que quedava a terra...
La meva intenció no és tenir un record perdut d'ell, petit, trist i insignificant, jo vull un record alegre, constant i feliç, on es vegi tot el que vas arribar a fer per mi i tot el que sóc capaç de fer perquè tothom sàpiga quant t'he arribat a estimar.
Tot va començar ara fa uns nou anys, quan era feliç, sense cap problema ni res que evités que jo fos feliç, sense rastre d'allò que anomenaven tristesa. Encara recordo quan no em creies quan t'explicava que eres molt important per mi, i reies, alegre, de cada cosa que deia, per patètica que fos.
Ruben, cinc lletres que m'omplien m'omplen i m'ompliran per sempre, inconscientment del temps que passi, o de la gent que trepitgi el meu cor. Sincerament m'és igual el que la gent pensi de tu, jo t'he anat recordant, i he fet el que devia, ensenyar-li al món tot el que tu em vas ensenyar en el seu moment.
"No tot és perdut, lluita pel que vols i obtindràs el teu resultat."
No val la pena martiritzar-te pel que no volies que hagués passat, un petó, una mirada intensa, una carta plena de sentiments, un record oblidat...
El que si que busco amb forces, es poder venjar-me pel que et van fer, poder mirar la cara del desgraciat amb vida que m'ha destrossat part de la meva, però en part seria pitjor, jo l'únic que vull és saber que tu estàs bé, sense preocupacions, refugiat de tot el mal i contemplant-me des de dalt, donant-me ànims i guiant-me per aquell etern camí que un dia vam prometre que caminaríem junts.
I sempre em quedaré amb la frase que una persona molt important em va dir ara ja fa un temps:
"Recorda-ho sempre, ell se'n va anar estimant-te"
