Ahir, remenant el meu armari, vaig trobar una caixa, quan la vaig obrir, un centenar de records em van envair la ment. La caixa, era plena de alegries, també de moments tristos, però el que predominava, eren aquelles tardes meravelloses incrustades en una simple fotografia. Vaig recordar-me de les infinites tardes que passava envoltada de els meus amics de la infància, sense preocupacions ni maldecaps.
També em va envair una certa nostàlgia, ja que moltes de les cares que em van acompanyar en aquells moments, s’havien esvaït de la meva vida. Unes van seguir el seu propi camí, i d’altres, van canviar. Però res ni ningú, podrà trencar aquest meravellós record que consta en el meu cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada